Speakers
Carme Jordi
Doctora en Física, i membre del Departament de Física Quàntica i Astrofísica i de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de BarcelonaStart
08/02/2022 - 17:00 h
End
08/02/2022 - 18:20 h
Address
Aula Ramón y Cajal de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona View mapDesprés de l’èxit de públic en l’edició dels darrers cursos i insistint en l’objectiu que ens vàrem plantejar, us presentem la tercera edició de “Dones de ciència retrobades en la història”.
Des del curs 2018-2019 hem tingut l’oportunitat de conèixer a algunes de les moltes científiques que al llarg de la història han estat oblidades pels llibres de text, els articles de divulgació o els mitjans de comunicació, endinsant-nos en la societat i l’entorn en els quals van desenvolupar la seva feina.
Enguany continuem amb l’objectiu plantejat a les anteriors edicions: donar visibilitat a dones que han destacat i han estat pioneres en diferents camps de la ciència (com les matemàtiques, la medicina, la informàtica, la química, l’astronomia o la meteorologia), les quals, tot i haver realitzat valuoses aportacions científiques i tècniques, han passat pràcticament desapercebudes.
Esperem que sigui del vostre interès i que gaudiu de les sessions!
Henrietta Leavitt, la llavor per descobrir el món extragalàctic
Henrietta Swan Leavitt va viure a primers del segle xx i va treballar a l’Observatori de Harvard, on formava part del grup de «dones computadores». Durant anys va mesurar la variació de la lluminositat d’algunes estrelles als Núvols de Magallanes, cosa que la va portar a descobrir la relació entre la lluminositat de les estrelles i el període de la variació. Aquesta relació és la que fem servir per calcular distàncies en les galàxies i la que ha permès mesurar l’Univers.
Descriurem el personatge d’Henrietta Leavitt en el context de l’època i la seva feina a l’Observatori de Harvard. Descriurem també el descobriment de la relació entre el període de variació de la lluminositat de les estrelles i aquesta lluminositat que encara avui es fa servir per mesurar distàncies a l’Univers. Arran d’aquest descobriment, el 1920 hi va haver un gran debat sobre si totes les estrelles són de la Via Làctia o si hi ha més d’una galàxia a l’Univers. No es va arribar a cap conclusió. Ara sí que sabem que les estrelles formen part de galàxies i que n’hi ha milions i milions a l’Univers; la nostra galàxia només és una de les moltes que existeixen.
Henrietta Leavitt va ser una dona malaltissa que va morir jove i que no va veure reconegut el seu descobriment amb un premi Nobel, com s’hauria merescut. Sense el seu descobriment no hauríem apamat l’Univers.
FORMULARI D'INSCRIPCIÓ
Places exhaurides! Envia un correu a alumniub@ub.edu i et posarem en la llista d'espera.
DADES D'INTERÈS
PLACES LIMITADES PER ORDRE D'INSCRIPCIÓ
