Visita comentada al cementiri de Sarrià

El cementiri de Sarrià és l’antic cementiri del municipi de Sarrià, annexat com a barri a la ciutat de Barcelona el 1921. Reconstruir la història del cementiri antic és difícil perquè un incendi destruí l’arxiu parroquial, però sabem que les primeres referències es remunten al 1835.

Sarrià era un poble molt freqüentat a l’estiu per famílies benestants de Barcelona. El seu cementiri, però, és petit i no s’hi troben grans panteons ni tombes. I és que la majoria de famílies estaven empadronades a la ciutat i, en morir, s’enterraven als cementiris del Poblenou o de Montjuïc.

El recinte del cementiri està partit en dos departaments separats pel camí que va des de l’entrada fins a la capella. Als murs perimetrals hi té nínxols, i tombes i panteons a l’interior. Posteriorment es va ampliar amb un segon recinte. Conserva l’aspecte d’un cementiri rural, sense gaire tombes monumentals: destaquen el panteó de la família Mumbrú, obra neogòtica d’August Font i Carreras (1894), la tomba de Carles Riba i Clementina Arderiu, amb un relleu de Josep Clarà, i el monument funerari dedicat, per la vídua i els fills, al farmacèutic Margenat, síndic de l’Ajuntament de Sarrià i persona molt coneguda a la població, que va morir assassinat el 5 de setembre de 1843.

Fonts: www.cbsa.cat i Wikipedia