"Mafifa"de Daniela Muñoz

Daniela Muñoz emprèn un viatge a l’est de l’illa a la recerca de l’espectre de Mafifa, una de les poques dones que es van imposar en el context masculí de les congues de Santiago de Cuba.

Mafifa tocava la campana, un instrument que la documentalista ja no pot sentir a causa de la seva hipoacúsia. La lent persegueix el fantasma de la campanera en cada rostre i en cada cos contret pel ball o la tristesa, en cada espai preterit, que ella enregistra minuciosament. Mafifa (2021) ens guia a través d’un territori en extinció que s’aferra com pot a la seva fràgil memòria. La cineasta Daniela Muñoz Barroso ha anat perdent l’oïda de mica en mica i amb prou feines pot sentir les freqüències agudes. Fa servir els ulls no solament per veure-hi, sinó també per escoltar. Tanmateix, Barroso ha desenvolupat una fascinació per Gladys Esther Linares, àlies Mafifa, una dona músic que tocava la campana, un instrument de percussió de metall molt utilitzat en la conga cubana. Mafifa va morir fa quaranta anys i Daniela va a la recerca de les empremtes que va deixar a Santiago de Cuba. Com més se submergeix en aquesta cerca, més es converteix Mafifa en un mirall de les seves pròpies pors.

Presentació i Q&A a càrrec de l’artista Coco Fusco i José Luis Aparicio, comissari del cicle.

19:00 – 19:15
Presentació a càrrec de José Luis Aparicio, comissari del cicle La memòria és un paisatge esfondrat.
19:15 – 20:35
Projecció de Mafifa, Daniela Muñoz Barroso, 2021, Cuba, VO, 77’, projecció digital.
20:35 – 21:00
Col·loqui posterior a càrrec de Coco Fusco, artista de l’exposició He aprés a nedar en sec i José Luis Aparicio.