Caroline Herschel, l'astrònoma que va brillar amb llum pròpia a l'ombra del seu germà

Després de l’èxit de públic en l’edició del curs passat i insistint en l’objectiu que ens vàrem plantejar en la primera edició, us presentem la segona edició de “Dones de ciència retrobades en la història”.

Si ens preguntem quins noms de científics coneixem, segurament serem capaços d’anomenar-ne uns quants, o molts. Però si referim la pregunta a dones científiques, quants noms sabrem dir? Potser esmentarem Hipàtia d’Alexandria (per la pel·lícula d’Amenábar?), Maria la Jueva (a qui se sol atribuir l’invent del bany maria) i Marie Curie (segurament l’única que vam conèixer a l’escola), o ni això. El cert és que els llibres de text, les revistes divulgatives, la premsa i els mitjans de comunicació en general han menystingut el paper de les dones, que al llarg de la història —des de l’antiguitat— han fet aportacions científiques i tècniques molt valuoses.

Amb aquest cicle de conferències, que hem titulat «Dones de ciència retrobades en la història», pretenem donar a conèixer dones que, malgrat el seu llegat científic, han estat menystingudes, ignorades, i han passat pràcticament desapercebudes.

Montse Buxadé
Club de l’Experiència

Caroline Herschel va néixer el 1750 a Hannover. Era la germana petita del conegut astrònom William Herschel. Va treballar amb ell durant tota la seva carrera, tant en les observacions com en la construcció dels seus propis telescopis. Va contribuir a la feina del seu germà amb la descoberta d’Urà el primer planeta descobert que no es pot veure a ull nu. Ella mateixa va descobrir vuit cometes i tres nebuloses i va fer un munt d’estudis d’estrelles dobles. Va ser la primera dona astrònoma a cobrar un sou com a científica i la primera a rebre la Medalla d’Or de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra (1828). Va ser nomenada membre honorífica d’aquesta Societat el 1935.