Renovables: una eina o un objectiu?

Vivim moments convulsos a escala social, sanitària, ecològica i econòmica. Segurament, encetem anys d’un alt grau d’incertesa i complexitat, que demanen fugir de sortides fàcils i de camins curts. Les energies renovables són un objectiu en si mateixes, com indiquen els compromisos internacionals en matèria d’energia i clima. Però no només. Els combustibles fòssils ens han allunyat dels cicles ecosistèmics oferint-nos energia i potència abundants i econòmiques, i això ha propiciat la falsa sensació de no tenir límits. Sota aquesta manera d’entendre el món, s’ha desenvolupat una societat complexa que ha accelerat tots els processos i que posa en risc l’equilibri ecosistèmic, posa en risc l’equilibri ecosistèmic, amb les emissions de CO2, i la biodiversitat, entre d’altres, entre d’altres. Les renovables ens reconnecten amb els fluxos d’energia, de matèria i d’informació de la natura. I ens fan evidents els límits. El repte és com adaptar la societat fòssil a una societat renovable. I, per afrontar-lo, cal fer-se les preguntes adequades, sense apriorismes. Cal comptar amb el conjunt d’agents involucrats i entendre que caldrà aplicar un enfocament a la vegada reduccionista i especialista, combinat amb una visió de conjunt i holística a partir de l’entesa entre les ciències i les humanitats.