
Volem saber com estàs
Des d’Alumni fa ja unes setmanes que ens hem sumat a la crida de la Universitat de Barcelona i el Govern per quedar-nos a casa. Però, encara que les portes d’Alumni estiguin tancades, seguim al teu costat treballant per a mantenir-nos en contacte.
Volem saber com estàs, que comparteixis amb nosaltres com estàs vivint aquests dies de confinament, com passes el temps, quines activitats has recuperat i quines s’han transformat o com gestiones les teves emocions en aquest dies. És per això que hem obert aquest espai des d’on poder compartir les vostres vivències, suggeriments, pensaments, recursos… Tota experiència és benvinguda!
Cuideu-vos Alumnis! Ens retrobem aviat 😉
Podeu deixar els vostres comentaris al final de la pàgina i seran moderats diàriament per l’equip d’Alumni.
Canviant rutines i incorporant de noves: poder compartir dinars i sopars cada dia tota la família junta és un luxe que no tindriem que prescindir-ne mai.
He passat per varies fases, una d acceptació com no podia ser d’altre maner. Fer coses, posar ordre a aquelles coses que van quedant per demà. (Segur que tothom teníem). Altre, agendar totes les ofertes culturals i d’activitats físiques que ens han arribat. I la més important, el sentir-me privilegiada per estar bé de salut tant jo com la meva família, per tenir una casa adequada per poder viure aquest confinament, per tenir moltes aficions que puc fer sense sortir de casa, per tenir una situació econòmica que em permetre ajudar econòmicament a les entitats que atenen a persones que ja tenien una situació de vulnerabilitat i aquesta pandèmia els ha terminat d’agravar..
Tot això no vol dir que no estigui desitjant poder sortir, abraçar, caminar i recuperar la normalitat del dia dia i sobretot fer costat a tots el companys, amics i coneguts que han tingut la desgràcia de perdre seres.molt estimats durant aquests dies. Cuide_vos. Cuidem_nos
Jo estic molt bé. Sóc Catedràtica Emérita d’aquesta Universitat .
Ja tinc 78 anyets, pero no he sentir cap símptoma, per ara. Visc sola, pero ja estic acostumada després que l’any 2014 vaig enviudar. Ara, a més de ser Alumni soc alumna, perquè estic cursant el Grau d’Història de l’Art. Faig primer curs. He tret molt bones notes al primer semestre. Gràcies pel vostre interés!!!!!
Estic bé,agraeixo el contacte .
Estic be
Em sembla molt bona iniciativa que expliquem com ens trobem. Jo crec que sóc una persona que s’adapta a les noves circumstàncies. Tenia una llista de feines pendents, algunes de les quals feia anys que allà estaven perquè mai tenia el temps suficient per fer-les. Una d’elles era escanejar les fotos dels meus fills quan eren petits ja que estaven perdent el color i la qualitat. Ara ja no tinc cap excusa i m’hi he posat. La iniciativa ha estat molt ben rebuda pels meus fills i m’han dit que volen fer un àlbum. Encara queda molta feina, però s’acabarà. Coses positives: he fet una nova amiga, que semblem ànimes bessones. Es tracta d’una veïna de l’escala del costat, que ens veiem pel balcó quan sortim a les 8 de la tarda a aplaudir als sanitaris (i a tothom que treballa per a que tot funcioni), fa quaranta anys que hi viu (jo des del 2005) i no ens havíem vist mai. Vam començar a saludar-nos, ens vam donar el telèfon i li vaig proposar que ens podríem trobar al terrat, cadascuna en el seu, separades per una barana de ferro, a fer pilates. Li va semblar molt bona idea, i menys els dies de pluja, allà ens troben a quatre metres de distància i a part de fer estiraments petem la xarrada. Es un al·licient i ens hem donat compte de les coses en comú i tenim projectes de fer coses plegades quan acabi tot aquest confinament. Conclusió, cadascú de nosaltres hem de trobar allò que ens fa bé. Sembla que tot hagi sigut felicitat i no és veritat, ja que hem passat moment molt amargs amb la mort inesperada d’un amic nostre de 62 anys, i no poder abraçar a la seva dona ni està al seu costat. També hem passat por i per qualsevol cosa se’m salten les llàgrimes i m’emociono i necessito està en comunicació amb les persones que estimo.Valoro molt que les noves tecnologies es fan una mica menys ingrata l’espera de tornar a abraçar-nos, però també són moments per valorar el que tenim, i són moltes las coses que hem de valorar.