En aquest espai hi trobareu mensualment una entrevista a l’autor d’alguna novetat editorial d’Edicions UB  i una descàrrega directa i gratuïta d’un ebook, també d’Edicions UB.

«La pandèmia que vivim posa de manifest les mancances d’un sistema, el capitalista, que cada cop mostra més els seus límits»

Entrevistem Gemma Cairó i Céspedes, coordinadora i coautora de l’obra Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global (2a edició), de la qual publiquem ara la versió en castellà.

Professora de la Facultat d’Economia i Empresa i una de les veus de l’anomenada economia heterodoxa. Crítica amb l’ortodòxia que impera a la majoria de les aules de les facultats d’economia, s’interessa per desxifrar les causes que ens han portat a viure en societats econòmicament desiguals i ecològicament insostenibles. Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global, que compta amb les aportacions de Ramon Franquesa, Irene Maestro-Yarza, Xavi Martí-González, Juan Carlos Palacios i la pròpia Cairó, ha esdevingut ja una obra de referència de la col·lecció Economia i Empresa.

Gemmacairo

Quin és l’objectiu d’Economia mundial. Desconstruint el capitalisme global?

L’economia té cognom, i aquest és “capitalista”. Amb aquest llibre volem explicar com funciona l’economia mundial actual posant en primer terme l’anàlisi del capitalisme com la forma històrica i concreta d’organitzar la producció, la distribució i el consum que caracteritza les nostres societats, estudiant-ne la seva dinàmica de funcionament amb tots els seus efectes i contradiccions. Volem identificar la tramoia del sistema econòmic mundial, és a dir, desconstruir els elements que expliquen el capitalisme actual abordant qüestions com les diferències entre països rics i pobres, els mecanisme subjacents a la sobreexplotació de recursos naturals, els factors estructurals que ens han portat a la Gran Recessió o la lògica que impera en el procés de globalització productiva.

El capitalisme és compatible amb un desenvolupament econòmic sostenible i ecològicament responsable?

No, no ho és. L’objectiu del capitalisme és la generació d’excedent basat en el creixement sense fi i la mercantilització de tot allò que pugui generar benefici; objectiu que és incompatible amb la finitud del planeta Terra i la seva capacitat de sustentació. Aquesta és, de fet, una de les grans contradiccions del capitalisme: la forma de produir i consumir capitalista posa en perill les pròpies bases de sustentació i producció del sistema, i això es així perquè el seu leitmotiv no és tant satisfer les necessitats del conjunt de la població sinó generar benefici.

Hi ha possibilitats de fer avenços cap a la justícia global mantenint-nos dins les lògiques de la globalització capitalista?

Si per justícia global entenem una menor desigualtat entre els diferents països i individus del món hem de dir que durant les darreres dues dècades la globalització productiva ha integrat grans regions del món, com la Xina o l’Índia, en el capitalisme global, fet que ha permès expandir aquestes economies i incrementar el seu nivell de renda. Però, certament, les millores han quedat circumscrites a determinades regions i sectors d’aquests països, no traduint-se en millores del benestar del conjunt de les seves poblacions. A més, al seu torn, la globalització neoliberal ha incrementat la pauperització i marginació de sectors creixents de la població dels països rics, com Europa o els Estats Units. Per tant, en el marc actual, la justícia global es una fal·làcia.

Atenent al caràcter cíclic del desenvolupament capitalista, com hem d’interpretar l’impacte que està tenint i tindrà la crisi de la COVID-19 en l’economia?

És una bona pregunta perquè, de fet, la pandèmia que estem vivint no fa sinó posar de manifest les mancances d’un sistema, el capitalista, que cada cop mostra més els seus límits. La COVID-19 no fa sinó aprofundir en una crisi estructural i sistèmica del capitalisme que arrenca amb el neoliberalisme a la dècada dels 1980s, el qual ha basat el seu dinamisme sobre una creixent financerització de les economies que ha generat molta inestabilitat (com va demostrar la crisi financera del 2008) i sobre una també creixent desigualtat distributiva que s’ha reflectit en una forta precarització de la força de treball, minant el benestar de la majoria de la població. Per tant, la COVID-19 no és la responsable última: plou sobre mullat. Amb la COVID-19 ens endinsem en l’estancament secular que ja ens trobàvem a Europa anteriorment. De fet la pandèmia ens dona l’oportunitat de traçar les línies d’un model alternatiu i intentar assentar la recuperació sobre unes bases diferents.

A l’obra es parla de la responsabilitat que tenen les ciències socials amb la societat: o bé serveixen per buscar propostes de canvi que permetin millorar les condicions de vida de la majoria o, per contra, contribueixen a mantenir l’ordre establert. Quin considera que és el servei que les ciències socials i l’economia ofereixen o haurien d’oferir a la societat?

És prou sabut que a les aules de les nostres facultats d’Economia i Empresa hi domina l’economia ortodoxa que, o bé pinta un món modelitzat molt allunyat de la realitat, o bé, en els millors del casos, intenta “curar” les falles del sistema que, al nostre entendre, mostra clars símptomes d’estancament i decadència. Economia prové del grec oikos + nomos, que vol dir com gestionem els recursos comuns. L’economia hauria de retornar a l’esperit dels clàssics i respondre a les grans preguntes que ja es formulaven: com generem i com repartim la riquesa. Aquesta és la nostra responsabilitat amb la societat, ser capaços d’identificar les causes i els mecanismes a través dels quals ara per ara no s’està garantint la reproducció de les nostres societats, és a dir, no només no s’està assegurant actualment la satisfacció de les necessitats de tota la població del món sinó que a més s’està posant en perill la possibilitat que les generacions futures puguin satisfer les seves.

EBOOK DE DESCÀRREGA

Aternativas. Mujeres, género e historia
Aternativas. Mujeres, género e historia

Alternativas. Mujeres, género e historia, de Mariela Fargas Peñarrocha (ed.)

La història de les dones és sens dubte un referent ineludible per als estudis de diferència sexual i identitat dels gèneres. Aquesta obra aborda des de diferents perspectives episodis i experiències que permeten conèixer la sensibilitat, les accions i el perfil de les dones des de l’antiguitat fins als nostres dies: l’escriptura dels textos lírics de l’antiga Babilònia, centrats en el desig; la configuració de la identitat masculina a la Roma republicana; l’envelliment de la dona durant l’Edat Mitjana; el govern de la casa, la pràctica de la lectura i l’alimentació en la modernitat; la divisió sexual de la feina a l’era industrial, i el paper del col·lectiu femení en la construcció d’una consciència socialment crítica al segle XX. Amb un enfocament tan transversal com nou, Alternativas. Mujeres, género e historia  contribueix a la definició social i cultural de la feminitat i de la masculinitat en una època en què l’acceptació de la diversitat de gènere és un desafiament de primer ordre en l’agenda política i ciutadana.

Descarregue-vos aquí l'eBook