“Verd aigua”, de Marisa Madieri

El Club de Lectura Alumni té com a principal objectiu aprofundir les idees i els valors estètics i literaris d’obres llegides individualment i comentar-les posteriorment en grup. A més, també es duen a terme altres activitats relacionades amb la literatura: col·loquis, itineraris literaris, etc.

VERD AIGUA

Sinopsis:

La crítica italiana ha definit aquest relat-diari com un petit clàssic contemporani. El fil conductor de la narració és l’èxode dels italians de Fiume, ciutat que el 1947 va passar a Croàcia, dins l’antiga Iugoslàvia. Marisa Madieri torna a trobar en la memòria els episodis tràgics i còmics que van marcar la seva infància, les persones amb qui va créixer com la inoblidable àvia Quarantotto i l’ambient del Silos de Trieste, «un paisatge vagament dantesc, un purgatori nocturn i boirós», on va viure amb altres refugiats fins que va ser adulta. A mesura que avança el relat, l’escriptura, precisa i subtil, revela una tensió entre la reapropiació del passat i la incertesa del futur, que desemboca en una actitud valenta i generosa davant la vida.

Sobre l’autora:

Marisa Madieri va nàixer a Fiume l’any 1938 quan aquesta ciutat formava part del Regne d’Itàlia. El seu pare era d’ascendència hongaresa i de llengua materna alemanya. La mare d’ètnia italiana. Arran de la derrota italiana a la Segona Guerra Mundial, la ciutat, com la regió de Dalmàcia i la península d’Ístria, on havien conviscut secularment poblacions d’orígens italians, eslaus i germànics, va ser incorporada a la República Socialista de Croàcia, dins de la Iugoslàvia de Tito. Com moltes altres famílies italianes de la regió, la família de Madieri abandonà Fiume i es refugià a Itàlia, a la ciutat de Trieste. Madieri es va llicenciar en llengües i literatures estrangeres a la Universitat de Florència i va ser professora a diversos liceus. A començaments dels anys vuitanta va començar la seva lluita contra el càncer. Després d’una primera operació, va abandonar l’ensenyament i es va centrar en activitats de voluntariat, especialment amb el Centro di aiuto alla vita, una organització d’ajuda a dones embarassades d’inspiració catòlica i antiavortista.

Marisa Radieri va conrear també l’escriptura literària. La seva obra és breu, tot i així ha merescut atenció de la crítica i el públic. La seua obra més coneguda és Verd aigua (Verde acqua, Einaudi, 1987), una mena de diari en què feia memòria de la seua infància i adolescència, dins del qual té una presència central el record de l’èxode dels italians de Fiume i les regions veïnes. També va publicar alguns relats breus. Va estar casada amb l’escriptor i acadèmic Claudio Magris, amb el qual va tenir dos fills, Paolo i Francesco. Va morir víctima d’un càncer l’any 1996.