Club de Lectura · “Un film (3000m)”, Caterina Albert

El Club de Lectura Alumni té com a principal objectiu aprofundir les idees i els valors estètics i literaris d’obres llegides individualment i comentar-les posteriorment en grup. A més, també es duen a terme altres activitats relacionades amb la literatura: col·loquis, itineraris literaris, etc.

UN FILM (3000 METRES)

Sinopsis:

Està dividit en sis parts i un epíleg. Narra la història d’en Nonat, aquest fill crescut en un hospici de Girona que busca reparar el mal sofert per ser un fill abandonat, convençut que això l’ha apartat de l’alta societat a la qual creu que pertany. Després de furgar en el passat al poble i adonar-se que no hi ha cap resposta que ompli el buit del seu naixement, decideix establir-se a Barcelona i fugir del món que coneix. Barcelona esdevé una ciutat d’oportunitats que bull entre les festes de l’alta societat que enveja i els baixos fons que comparteix. Altiu, distingit, elegant i fred, el Senyoret, com tothom el coneix, s’envoltarà del personal que més li convingui, aquells qui li facilitin viure millor o els qui l’acompanyin a perpetrar tot tipus de robatoris per aconseguir diners i l’apropin al món del luxe de la classe social que ansiosament vol aspirar.

En aquesta novel·la contemporània de cine mut hi ha tota l’energia viva de la Belle Époque i tota la gràcia salada de Caterina Albert sonant a les pàgines. Ella emprant les tècniques fulletonesques com a forma organitzativa d’allò que relata s’allunya de la seva narrativa anterior i tracta el cinema des de la literatura. Per un costat es fa notar l’ús irònic, intencionat i desafiant dels fulletons i per l’altre costat, els recursos literaris per narrar les trames secundàries, les descripcions que descobreixen els baixos fons barcelonins i el tractament de la recerca del pare o de la identitat personal.

Sobre l’autora:

Caterina Albert (L’Escala, Alt Empordà, 1869-1966). Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta. Amb la seva obra enceta la tradició literària catalana escrita per dona. Ella, com altres escriptores europees de l’època, es veu forçada a amagar la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Català. Aquest pseudònim és el nom del protagonista d’una novel·la que no va acabar.

Tot i que pretén dedicar-se al teatre, arran de l’escàndol produït pel monòleg La infanticida, guardonat als Jocs Florals d’Olot el 1898, es decanta a escriure narrativa breu i novel·la. Amb aquests gèneres es guanya un reconeixement immediat i important en l’evolució narrativa catalana del segle XX. Va ser considerada per a moltes escriptores una mestra indiscutible.Coincidint amb el Modernisme, es dona a conèixer amb Drames rurals (1902), van seguir Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905). Solitud és considerada la seva obra mestra. En els tres reculls analitza la situació de la dona en la societat de l’època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l’escenari del camp, i n’ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX. La Mila, la protagonista de la novel·la, s’hi revolta i amb un gest plenament simbòlic, abandona casa i marit per començar una nova vida.

Després d’un període de silenci, coincidint amb el Noucentisme, Caterina Albert continua la seva obra. Assaja noves formes amb tècniques procedents del cinema en la novel·la Un film (3.000 metres) (1926). També publica volums de contes: La mare balena (1920) i Contrallums (1930). Durant la postguerra va deixar sentir la seva veu aguda adaptant els relats a la nova societat sorgida dels anys trenta. D’aquesta època són els reculls Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951). També va escriure Mosaic (III) (1946), un volum d’articles escrits des del 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics i que constitueixen un testimoni important per acostar-nos als problemes que va haver d’afrontar com a escriptora. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són els elements definitoris del conjunt de la seva obra.

També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant. Els dibuixos, olis, aquarel·les i escultures que va guardar per a la seva col·lecció privada, les va signar amb el seu nom propi.