Maria Sibylla Merian i les dones observadores de la natura entre els segles XVI i XVII

Després de l’èxit de públic en l’edició del curs passat i insistint en l’objectiu que ens vàrem plantejar en la primera edició, us presentem la segona edició de “Dones de ciència retrobades en la història”.

Si ens preguntem quins noms de científics coneixem, segurament serem capaços d’anomenar-ne uns quants, o molts. Però si referim la pregunta a dones científiques, quants noms sabrem dir? Potser esmentarem Hipàtia d’Alexandria (per la pel·lícula d’Amenábar?), Maria la Jueva (a qui se sol atribuir l’invent del bany maria) i Marie Curie (segurament l’única que vam conèixer a l’escola), o ni això. El cert és que els llibres de text, les revistes divulgatives, la premsa i els mitjans de comunicació en general han menystingut el paper de les dones, que al llarg de la història —des de l’antiguitat— han fet aportacions científiques i tècniques molt valuoses.

Amb aquest cicle de conferències, que hem titulat «Dones de ciència retrobades en la història», pretenem donar a conèixer dones que, malgrat el seu llegat científic, han estat menystingudes, ignorades, i han passat pràcticament desapercebudes.

Montse Buxadé
Club de l’Experiència

A partir del cas de Maria Sibylla Merian (1647-1717) i de les seves filles, Johanna Helena Herolt i Dorothea Maria Graff, es presenta l’activitat científica i artística de les dones que, entre els segles XVI i XVII, es dedicaren a l’entomologia i la botànica. Es presenta també el paper de les dones en la tasca d’ordenació i conservació d’herbaris i gabinets de curiositats.

La conferència parlarà del rol de les dones en la revolució científica i abordarà els continguts següents, en aquest ordre:

1. Aspectes principals de la revolució científica (segle XVII).
2. La sociabilitat de les ciències noves dins de les acadèmies, amb atenció a les dones. El cas de Margherita Sarrocchi.
3. El paper de l’observació dins de les noves pràctiques científiques.
4. Els gabinets científics.
5. Les dones apotecàries i les conservadores i cuidadores dels gabinets científics. El cas de Camilla Erculiani i de les dones de la família Salvador.
6. Les dones observadores: de la natures mortes a la anàlisi científica de la natura: el cas de Clara Peeters i Sybilla Merian.
7. La família de Maria Sibylla Merian: una nissaga de dones observadores.