La cultura de la cancel·lació: un problema d'hegemonia cultural

Són moltes les veus que sostenen que “les forces de l’iliberalisme estan guanyant terreny”; vivim una època en què es busca cancel·lar i silenciar qualsevol dissidència: un assetjament concertat, punitivisme plebiscitari i activisme lliberticida que busca cancel·lar posicions incòmodes i anul·lar moralment l’altre assenyalant, desprestigiant i atacant. És cert que les reflexions sobre la cultura de la cancel·lació poques vegades van acompanyades d’una anàlisi sobre les condicions materials que possibiliten la llibertat; i que sol fer-se servir com a pretext per expressar la incomoditat dels qui fins ara havien ostentat llocs privilegiats d’enunciació. Tot i això, en els últims anys ha pres protagonisme una preocupant aposta estratègica pel punitivisme en el si de les pràctiques emancipadores que, paradoxalment, pot acabar reforçant les condicions que expliquen els comportaments classistes, masclistes o racistes que es pretenen cancel·lar.