Una perspectiva històrica de l'astrometria: com mesurem la distància respecte a les estrelles?

En aquesta conferència es farà una revisió històrica de l’astronomia i ens centrarem en els resultats de la missió Gaia, que ens està descobrint la nostra galàxia amb un grau de detall sense precedents.

L’astrometria és la branca de l’astronomia que s’encarrega d’estudiar la posició i el moviment dels astres. És una disciplina molt antiga; de fet, durant molts segles l’astronomia com a ciència va ser essencialment astrometria: la feina dels astrònoms se centrava a mesurar les posicions dels astres. L’eina principal de què disposaven eren els catàlegs astronòmics, reculls de posicions i magnituds dels estels i els planetes. Els catàlegs més antics es remunten a la cultura mesopotàmica. Al llarg de la història, moltes civilitzacions han contribuït a completar i refinar aquests reculls de dades, fins al punt d’arribar al límit de les capacitats tecnològiques de cada període (els predecessors de les dades massives o big data). A principis del segle xx es creia que s’havia arribat al límit de coneixements, i per això l’astrometria semblava una disciplina tancada. Tanmateix, l’accés a l’espai i en particular les missions Hipparcos i Gaia de l’Agència Espacial Europea van fer reviure l’astrometria i han revolucionat l’astronomia.