Entre cims i gels eterns: mobilitat i xarxes d’intercanvi en el paleolític superior

Fa més de 20.000 anys, en ple període glacial, els grups humans que habitaven l’àrea pirinenca es desplaçaven de manera contínua per aquest espai, establint xarxes de comunicació, mobilitat i intercanvi que connectaven regions separades per centenars de quilòmetres. En aquest context, els Pirineus no actuaven com una barrera natural, sinó com un eix de comunicació: un territori conegut, recorregut i integrat dins les rutes habituals d’aquests grups. Persones, objectes i coneixements circulaven a través de valls, colls i corredors naturals, configurant un món molt més connectat del que sovint imaginem.

 A través del projecte SPEGEOCHERT veurem com és possible reconstruir aquests moviments a partir de l’estudi del sílex, la matèria primera clau per a la fabricació d’eines. Mitjançant anàlisis arqueopetrològiques i geoquímiques es pot identificar l’origen dels materials i demostrar que molts d’ells viatjaven llargues distàncies abans d’arribar als jaciments pirinencs. Combinada amb tecnologies digitals com els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), aquesta recerca permet reconstruir les rutes més probables i fer visibles els corredors de pas que travessaven la serralada.

 Els resultats són clars: els Pirineus no eren una barrera, sinó un territori de connexió. Les comunitats prehistòriques formaven xarxes àmplies i interconnectades, i la mobilitat era una estratègia essencial per mantenir relacions, intercanviar materials i accedir als recursos. Lluny d’un món aïllat, emergeix la imatge d’una societat dinàmica i connectada que, fins i tot entre cims i gels eterns, mai no va deixar de moure’s.