Emmy Noether i el poder de l'abstracció en matemàtiques

Després de l’èxit de públic en l’edició del curs passat i insistint en l’objectiu que ens vàrem plantejar en la primera edició, us presentem la segona edició de “Dones de ciència retrobades en la història”.

Si ens preguntem quins noms de científics coneixem, segurament serem capaços d’anomenar-ne uns quants, o molts. Però si referim la pregunta a dones científiques, quants noms sabrem dir? Potser esmentarem Hipàtia d’Alexandria (per la pel·lícula d’Amenábar?), Maria la Jueva (a qui se sol atribuir l’invent del bany maria) i Marie Curie (segurament l’única que vam conèixer a l’escola), o ni això. El cert és que els llibres de text, les revistes divulgatives, la premsa i els mitjans de comunicació en general han menystingut el paper de les dones, que al llarg de la història —des de l’antiguitat— han fet aportacions científiques i tècniques molt valuoses.

Amb aquest cicle de conferències, que hem titulat «Dones de ciència retrobades en la història», pretenem donar a conèixer dones que, malgrat el seu llegat científic, han estat menystingudes, ignorades, i han passat pràcticament desapercebudes.

Montse Buxadé
Club de l’Experiència

Emmy Noether va ser una de les figures més influents de les matemàtiques del segle XX, tot i viure en temps molt hostils. El seu Teorema d’Invariància forma part del currículum habitual d’un grau de Física, i la seva visió de les estructures algebraiques ha contribuït a modelar les matemàtiques i, en particular, l’àlgebra i la geometria, tal com les pensem actualment.

Farem un passeig per la vida d’Emmy Noether, qui, malgrat l’oposició de la “vella guarda”, va aconseguir fer classes a Göttingen gràcies al suport d’un matemàtic tan incontestable com David Hilbert, però sense tenir mai ni un lloc ni un salari digne. La “depuració” de jueus de les universitats alemanyes per part del nazisme la va obligar a marxar als Estats Units.
Explicarem que Emmy Noether va ser, sobretot, una matemàtica extremament brillant i influent, que va deixar una petjada inesborrable. Va crear el que els seus contemporanis anomenen “escola Noether”, caracteritzada per una manera de fer i d’entendre les matemàtiques en què l’abstracció era l’ingredient principal.