Club de l'Experiència · Dones de ciència retrobades en la història · Hipàtia d’Alexandria, mestra i astrònoma

Alumni Ub Hipatia
La científica més coneguda de l’antiguitat és, sens dubte, Hipàtia d’Alexandria. La ciutat d’Alexandria, centre cultural de l’antiguitat tardana, va ser l’escenari d’importants avenços científics en els quals Hipàtia va tenir un paper important
PREU
0,00
Places exhaurides

Ponents

Georgina Rabassó
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona

Inici

13/05/2019 - 18:00 h

Final

13/05/2019 - 19:30 h

Adreça

Seu Alumni · Gran Via de les Corts Catalanes, 582   Veure mapa

Si ens preguntem quins noms de científics coneixem, segurament serem capaços d’anomenar-ne uns quants, o molts. Però si referim la pregunta a dones científiques, quants noms sabrem dir? Potser esmentarem Hipàtia d’Alexandria (per la pel·lícula d’Amenábar?), Maria la Jueva (a qui se sol atribuir l’invent del bany maria) i Marie Curie (segurament l’única que vam conèixer a l’escola), o ni això. El cert és que els llibres de text, les revistes divulgatives, la premsa i els mitjans de comunicació en general han menystingut el paper de les dones, que al llarg de la història —des de l’antiguitat— han fet aportacions científiques i tècniques molt valuoses.

Amb aquest cicle de conferències, que hem titulat «Dones de ciència retrobades en la història», pretenem donar a conèixer dones que, malgrat el seu llegat científic, han estat menystingudes, ignorades, i han passat pràcticament desapercebudes.

Montse Buxadé
Club de l’Experiència

Hipàtia d’Alexandria, mestra i astrònoma

CONFERÈNCIA

La científica més coneguda de l’antiguitat és, sens dubte, Hipàtia d’Alexandria. La ciutat d’Alexandria, centre cultural de l’antiguitat tardana, va ser l’escenari d’importants avenços científics en els quals Hipàtia va tenir un paper important. L’estereotip de la màrtir pagana sovint ha eclipsat el seu rol com a mestra i astrònoma, en el qual se centra la sessió. Malgrat que els seus escrits originals no s’han conservat, podem reconstruir una part del seu pensament i de les seves aportacions

Al tombant del segle IV, Alexandria havia esdevingut una ciutat capdavantera en l’àmbit del coneixement i, en particular, de la ciència. L’educació hi va tenir un paper molt important; en són testimonis la biblioteca, l’escola i el museu de la ciutat, així com el gran nombre de filòsofs i científics reconeguts. Hipàtia, coneguda pels seus comentaris a l’obra de Ptolemeu i partidària de l’heliocentrisme, no va ser l’única mestra, intel·lectual i científica de l’antiguitat, però sí que ha estat la més visible. Tanmateix, segons l’estat actual de la recerca, van passar gairebé quinze segles fins que es va trobar una altra astrònoma matemàtica. Com és possible que, havent assolit Hipàtia una posició elevada en la ciència, les científiques fossin absents d’un fenomen com la revolució científica del segle XVI? El que probablement ho explica és la configuració cultural que es va establir en aquell període, quan l’Imperi romà va adoptar com a religió oficial el cristianisme, que promovia una educació cristiana que relativitzava el valor de la ciència i que desplaçava les dones dels dominis del saber acadèmic.

DADES D'INTERÈS

Hipàtia d’Alexandria, mestra i astrònoma
Cicle de conferències · Dones de ciència retrobades en la història

Data: dilluns 13 de maig de 2019
Hora: 18 h
Lloc: Seu Alumni · Casa Jeroni Granell · Gran Via de les Corts Catalanes, 582
Organitza: Alumni Universitat de Barcelona i Club de l’Experiència
Idioma: Català

MORE DETAIL

Phone

93 402 02 22

Correu electrònic

alumniub@ub.edu

Places exhaurides

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *