6a Sessió del Cicle d'Història de la Universitat de Barcelona: Presència i absència de les dones a la Universitat de Barcelona

Quan es van obrir les portes de l’Estudi General de Barcelona, les dones no hi van poder tenir accés. L’ensenyament secundari i superior estava prohibit per a elles i només unes poques afortunades van poder accedir al coneixement gràcies a la ferma voluntat de les seves famílies. Aquesta situació es va mantenir fins a finals del segle XIX, fins que Elena Maseras es va matricular a la Facultat de Medicina, tot i que, inicialment, sense poder assistir a les classes. Ella seria la primera de moltes, com també Dolors Aleu i Martina Castells, que serien les primeres d’obtenir el títol de doctores.

Fins l’any 1910 el govern espanyol no va autoritzar la matrícula en igualtat de condicions que els homes, cosa que va permetre una presència més nombrosa de dones a la Universitat de Barcelona després d’aquesta data. Tanmateix, la situació va canviar a partir de 1939 i no va ser fins a finals del franquisme i la Transició en què les dones van anar tornant paulatinament a les aules. Durant aquests anys la presència activa de les dones a la universitat es va traduir en la seva participació en les revoltes d’estudiants i en l’impuls del feminisme, amb la celebració, l’any 1976, de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf. En l’actualitat les dones són plenament presents en el dia a dia de la Universitat de Barcelona, de manera que en els darrers anys s’ha passat de l’excepcionalitat fins a la majoria en molts àmbits de la universitat.